Acabant la feina!

Feia dies que el blog estava inactiu... des que l'altre paco ha acabat el seu projecte i està voltant per Colombia que hem perdut a un colaborador, espero que sigui momentani i ens expliqui les seves històries per les amèriques, que les trobem a faltar!

Jo volia explicar-vos com han sigut els meus últims 5 dies! De la única cosa que em puc queixar és d'estar a més de 9500 km. de la millor festa del món, però bueno la gent de Totora va fer que em pogués sentir gairebé com a casa amb les traques que van liar per la nit. Començo pel principi!

El divendres vam arribar a Totora per preparar les jornades de formació de campesinos i Cholitas (dona rural boiviana) per a que puguin recollir dades dels camins inaccessibles per nosaltres i així recolir-les en dues setmanes i editar-les. Les jornades van ser genial, van durar tot el cap de setmana i, tot i que al principi les cholitas eren una mica tímides es van acabar engrescant i reien mot (no se si de mi o amb mi... perquè feien bromes en Quechua impossible d'entendre!).

Ajudant a les cholitas a fer uns croquis de la regió

Després de fer la primera jornada introductòria, vam decidir fer una K'oa. Un ritual Quechua per demanar-li a pa Pacha Mama (Madre Tierra) éxit en el projecte ifelicitat i salut per la gent que hi treballem. Va ser una experiència increible i pràcticament impossible de viure com a turista. La gent ens va obrir les portes per ensenar-nos els seus costums i això va ser olt emotiu. La Koa consisteix en fer una foguera i cremar una sèrie d'ofrenes a la Pacha Mama mentre la gent va mascant coca, bebent chicha, singani i... alcohol potable de 96º!! De chicha vam comprar 4 "baldes" (de 10 litres cadascún aprox.) així que és facil pensar que a algun dels espanyos li va passar factura l'endemà i va patir el mal més comú de l'europeu a Sud-amèrica... el grifete rectal (Irris, jo no vaig ser l'afortunat, aquest any tinc estòmac de ferro! jejeje).

A Bolívia, la coca és bàsica per a qualsevol celebració! (NOTA: Coca is not cocaine!)

En plena K'oa aprenent els costums de la terra!

Després d'assegurar l'èxit del projecte vam anar a menjar alguna cosa perquè tanta coca i líquid no era bo pels europeus... després vam fer una caminada pel poble quan de sobte vam començar a sentir una música llunyana... Els espanyols vam decidir para orella i fer camí cap a la música (no podiem fer menys!) i quan vam arribar, estava tot el poble a una casa de festa a muerte! Ballant, bebent chicha, "jugant" a estirar un cabrit sense cap (les tradicions són les tradicions...). En fi, ens vam acabar apuntant!

Una festa sense beguda ni confeti no es una festa!!

Com que l'endemà tocava treballar, els espanyols ens vam retirar d'hora... al dia següent, evidentment, teniem a tots els "alumnes" de ressaca. Com que un encara és alumne els entén perfectament així que em vaig armar de paciencia i vaig fer una "classe" light" de GPS al meu grup. Les cholitas no paraven de riure de mi, potser la barba, potser la manera de parlar... no ho se, però jo reia amb elles, va ser enorme!

En plena classe amb els GPS

Amb tot el grup després de currar tot el matí, foto cara al so per acabar de matar als més ressacosos, XD!

Després de currar dur durant els dos dies i amb la satisfacció de la feina ben feta, vam anar a visitar unes runes Incas prop de Totora. Com és normal, ens vam perdre i arribar no va ser fàcil, però vosaltres tindreu sort perquè ja hem pujat el camí per arribar-hi a openstreetmap! Les runes eren molt currades, com no he estat al Machu Pichu i no tenia amb què comparar jo les vaig trobar del buenris.

Amb la Claudia enmig de les runes Incas

Un cop vist això vam decidir tornar a Cochabamba, però la Claudia (el nostre contacte a Bolivia) ens va dir d'anar a Villa Tunari, situada al Chapare (al tròpic). La vegetació va canviar radicalment i el clima per fi ens va permetre anar en màniga curta! Allà vam fer un dia intensiu de visita de parcs naturals. El parque Machia (amb monos, aus i una cascada) i el parque Carrasco (amb aus nocturnes, rats-penats, plantacions de coca i algun altre rèptil...). Va ser molt interessant conèixer una part completament dieferent del país a les que havíem visitat.

Plantacions de coca al Parque Carrasco

Monos despollant-se al parque Machia

Rat-penat a un metre de nosaltes!

Per últim, vull relatar la meva historia d'amor a Bolívia... eren massa dies ja trobant a faltar caricies... carinyets i amor... i al final he caigut. Tot va començar amb unes mirades a una senyoreta que passejava al seu fill... potser estava casada, no ho sé, li vaig preguntar però no la vaig entendre. A mi m'era igual, només podia mirar-la als ulls i tot es va paralitzar... l'espai-temps es va aturar... tot i així em vaig fer el dur i vaig marxar, el nostre amor era impossible, jo pensava. Però tots sabem que l'amor és la força més gran que existeix, així que al final s'em va acostar i es va recolzar al meu entrecuix... impossible contenir-se... Aquí teniu el reportatge fotogràfic, no apte per a gent sensible...

Primeres mirades...

Els buitres no van trigar en arribar...

Li vaig dir que marxés... lo nostre era impossible...

M'intentava posar gelós...

Finalment no es va poder negar el que era evident... ara som una gran família

Bé, ja veieu que les coses per aquí van molt bé, així que només falta encarar la última setmana amb força, acabar d'enllestir la feina que falta i en res torno cap a casa. Demà marxem a La Paz a fer uns tràmits del projecte amb unes institucions i suposo que ens agafarem algun dia per nosaltres, ja us explicaré!

PD: Barrulas, dona senyals de vida!

Dies de relax

Hola Pac@s!!

Després d'uns dies desconnectat del mon cibernetic, vaig a informar una mica de com està anant el tema per Bolívia!

Pel que fa a la feina, el tema està del buenris. Ja hem cartografiat 3 comunitats i hem pujat unes quantes carreteres, ubicacions de pobles petits, camins... aquí teniu el resultat després de que passem per una de les comunitats del projecte, mola eh!

Per aquells que no us creieu que estiguem fent bona feina... entreu a www.openstreetmap.org i busqueu Totora, Mizque o Aiquile per veure com la currem!

Com que hem treballat molt durant aquests dies i aprofitant el cap de setmana, hem decidit fer una mica de turisme per veure una mica del país. Gràcies a l'ajuda del Lerdo i el seu blog vaig convèncer als dos pacos que estan amb mi d'anar a Potosí i al Salar d'Uyuni. Una experiència de puta mare la veritat.

Primer de tot dir que a Potosí ens va nevar... En ple juliol i amb un fred que flipes! Però bueno, la visita a la ciutat va valer molt la pena. Vam entrar a una mina del Cerro Rico on encara hi ha miners treballant en unes condicions molt precàries (encara i segurament durant molts anys també serà així). La imatge dels turistes enfundats en trajes de miners, amb regals pels miners que passen 8 hores picant pedra per 10 € al dia era una mica patètica la veritat. L'aire dins la mina era horrible... amb olor a dinamita, sofre... vam estar poc més de dues hores i ja tenia els pulmons rebentats, no vull imaginar com tenien els pulmons els miners després de 10 anys. A més la temperatura variaba des dels 5 ºC (hi havia estalactites) fins a gairebé els 40 ºC... suposo que us feu una mica a la idea de lo dur que deu ser treballar allà... i això en ple segle XXI! Aquí teniu unes imatges.

Doncs bé, després de la visita a Potosí i la nevada pertinent vam decidir anar al Salar d'Uyuni. Bus infernal... assegut al passadís per overbooking... per una carretera de pedres... però unes vistes espectaculars. Envoltats de terres desèrtiques amb petits "oasis" on les llames pasturaven lliurement. La veritat és que les fotos, tot i fetes des del bus en marxa, són increïbles!

Uyuni ens va rebre amb una ventada d'escàndol i una tempesta de sorra... Per fer-ho més èpic, vam veure que el poble no tenia llum portaven 6 dies sense electricitat a tot el poble... ni calefacció, ni aigua calenta... i la temperatura a la nit rondava els 15 ºC sota zero!! Sort que anava ben equipat, amb un bon gorro de llana de llama i mil capes de roba. Al dia següent vam fer el tour al Salar acompanyats de 4 franceses, molt divertit! El Salar és acollonant, tot és blanc fins on t'arriba la vista, és com estar al pol nord!

Després d'una bona estona sense veure res més que blanc, vam arribar a una illa plena de cactus, un d'ells de més de 12 metres i 1200 anys!! Tornant de la illa, parada per fer les 4 típiques fotos jugant amb la perspectiva del lloc i fer unes rises amb les gabatxes. Una visita que no es pot perdre ningú que visiti Bolívia!

Bueno, tot i que sembli que això han sigut molts dies, només han sigut de divendres a diumenge! No rajeu ara de que marxo fora a veure coses i no a currar! jejeje. Els findes són sagrats a Espanya i a qualsevol lloc del món!

Vinga, deunidó quin post al final... una bona xapa! Però així ja veieu que estic viu i que la cosa per aquí va sobre rodes!

Avui per tu, Javi

Li dediquem aquestes frases al nostre company i amic Jordi, Javi pels colegues. Tot començava un matí de dilluns quan ens dirigíem a dues muntanyes per prendre les dades necesàries, el Pachagron i Lourdes.

Al Pachagron ja començava a veure-ho fotut

Per desgràcia, i un fet que havíem obviat tots tres, en aquesta regió fa fred, plou i no surt el sol a no ser que et llevis a les 6 del matí. Nosaltres com que veníem a l'Ecuador vam venir ben equipats de pantalons curts, xancletes i samarretes sense mànigues. Per sort alguna cosa d'hivern tenim, i és de lo poc que hem fet gala fins al dia d'avui.

Després de l'ascens al Pachagron, li direm ascens per semblar més esportistes i muntanyistes, ja que el carro arribava fins a la cima, vam dirigir-nos cap a Lourdes. Aquí sí va tocar pujar caminant, res dramàtic, però sí algo complicat i cansat. Aquí ja es van començar a notar els primers símptomes de flaquesa del Javi, doncs cada 50 metres havia de fer una parada técnica per agafar aire.

Un cop a dalt, 5 minuts per agafar aire, i no només ell. Vam prendre unes dades i una foto per la posteritat.

A tots ens és familiar que a França hi ha la virgen de Lourdes que diuen fa miracles. Doncs aquí a Ecuador en tenen una semblant. L'home que vetllava pel bon estat de la verge ens va explicar que diuen que fa 100 anys es va apareixer en el mateix lloc on avui trobem l'estatua i mil flors i esqueles. El seu argument principal era que ell en tenia 70 i que no era viu quan aquesta va fer acte de presència, explicació científica.

Lourdes, la virgen

Doncs no sabem si el bó del Javi, cansat d'aguantar-nos , va demanar una grip per uns quans dies i així perdre de vista al galeries Iban i al pesat d'en Barrulas, però porta tres dies al llit, i se'l veu fotut, però res que el gordito no pugui superar.

Estem plantejant tornar a visitar la verge perquè es posi bó, però esperem a que la natura segueixi el seu transcurs i se li passi des del sofà de casa,

bona nit, salut i oju peligru amb la Lourdes!!!

Pinchaos en Bolivia?

Com no... ja comencen a entreveures les primeres bones pinxades fruit dels dies que portem a un pais desconegut...

Ahir ens vam llevar a les 5:30h per agafar un taxi col·lectiu amb el que fer els 200 km. que separen Totora de Cochabamba. Com és normal, en aquest país no hi ha horaris (només faltaria!) i agafar un taxi a aquelles hores és un campiquipugui!

Allà ens trobàvem, 3 pacos, amb les seves motxilles, a 2º C, envoltats de bolivians amb sacs de patates, una roda de cotxe, un nen que plorava (no era per menys a aquelles hores!) i uns taxistes que fins que no aconseguien encabir de 7 a 10 persones al seu taxi no marxaven... definitivament estàvem bastant pinxaos...

Com no podia ser menys, jo em trobava tan al pouíssim que no tenia ni forces ni ganes d'agafar la càmera per immortalitzar tal quadre... Però bueno, finalment vam aconseguir fer via cap a Cocha. El viatge, va ser mordor! Per més inri, el meu sistema digestiu començava a fer sorolls que no pintaven gaire bé... falsa alarma! Era només gana, el grifete rectal encara pot esperar...

A la tarda tot es va arreglar... vaig estar mirant per internet les celebracions d'España al Manzanares (VIVA ESPAÑA! SOMOS CAMPEONES!!!!). I bueno... cap al es 19h vam decidir anar a l'hostal...

I què va passar a l'hostal... que no hi havia ni el pirri i no teníem claus!! Pinchaos un altre cop??? NO!! Sort que tinc MH en la ALE Macgyver a l'estranger... Aquí teniu els passos per entrar a un hostal sense claus...

1.- Comprova que la porta està tancada.

2.- Agafa un estri per poder retirar el baldó amb molta cura de no trencar l'estri! En aquest cas, l'estri òptim era un boli Bic cristal.

3.- Ja podem entrar sense cap problema a l'habitació... qui ha dit que estàvem pinchaos?

NOTA: El fet que hi hagi una calaixera davant de la porta era perquè dies abans havía pensat que era fàcil que algú entrés a robar a l'habitació i vaig idear un sistema infalible per a què no poguessin entrar els lladres... El sistema ha quedat demostrat que era una puta basura...jejeje.

Continuaré informant de possibles noves pinchades, que segur que en tindrem...

Per sobre els núvols

Que bé que ja estiguis aquí heavy, ja començava a estar preocupat. Veig que també les vas passar canutes per arribar a destí, però bé, lo importante es llegar.

La visita a Chillanes dels últims dos dies ens ha portat bons moments i sorpreses. Veníem de fer de mà d'obra en el projecte de dos xurris que necessitaven a tius forts i fibrats com nosaltres, jajaja.

Al arribar a Chillanes vam trobar un poblet petit, de cases peculiars i petites, on la gent gaudeix el seu dia a dia trobant-se a la plaça del poble després de treballar o estudiar i practicar una mica d'esport.

Nosaltres, després d'observar com jugaven a voley, ens vam apuntar a fer un partidet de futbol amb ells. Casi guanyem, però jugar a 3000 metres d'alçada és un condicionant bastant important.

Al dia següent vam acostar-nos a Achin, una comunitat a la que pretenem portar-li Internet a les escoles. Pot ser que sigui el primer cop que caminem per sobre dels núvols, una foto realment espectacular.

Després de jugar una estona amb els nens, 16 persones en un mateix columpi, vam anar a parlar amb els pares de família per explicar-lis de que tracta el projecte i demanar la seva col·laboració. Una visita molt productiva i gratificant.

Abans de tornar cap a casa quedava pujar al Cuchicagua per prendre les coordenades GPS.

Res més família, marxem que avui ens han convidat a una festa, que comença a les 4 del migdia, i hem d'anar a comprar quatre coses per sopar,

fins aviat,

Primeres notícies des de Bolívia!

Per fi trobo internet!

Gràcies per la benvinguda Barru! Ja tornem a compartir continent!!

Aquest any estic veient que postejar serà bastant fotut perquè costa trobar llocs amb internet (i quan en trobo no tinc temps per parar!!). Bé, us vull explicar com ha estat el meu viatge BCN-Cochabamba... una pura Odissea!

Primer dir-vos que la durada del trajecte han estat 30 hores des que vaig agafar el primer vol fins que vaig arribar a l'últim aeroport, he agafat 4 avions diferents i m'he llegit tot un llibre que feia mig any que m'esperava! Tot i així el viatje ha sigut prou entretingut. Vaig conèixer a l'Iris, una noia israeliana de conversa interessant que va amenitzar les meves 11 hores a l'aeroport de

Sao Paulo. A la merda el voler sortir de l'aeroport per fer una caipirinha al centre de la ciutat... Tothom ens deia que la ciutat era un caos i que no sabien si arribariem a temps a l'aeroport i a sobre, ens volien cobrar 36 $ només per sortir... total, que allà em vaig quedar ben pinxao!

Després d'aquestes hores d'espera a l'aeroport on dormir era impossible, tocava pillar el vol camí a Santa Cruz. Eren exactament les putes 15:30h, hora del partit Espanya-Alemanya!! I jo, a un avió, envoltat de Brasileiros, Bolivianos i algun Alemany, sense poder gaudir de La Roja! Va ser un detall per part del pilot que, quan va acabar el partit va dir el resultat i que va marcar Puyol... els alemanys es van rallar i jo no vaig poder evitar dir un VAMOOOOS!!! jejeje.

Per fi vam arribar a Cochabamba. La temperatura no era molt fotuda tenint en compte que es hivern, però no va trigar en baixar. Aquí durant el dia s'arriben als 30º i a la nit podem arribar a estar a 2º...

I amb les mateixes, a dormir i l'endemà a currar! La veritat és que estic molt motivat amb el projecte, pinta molt bé i ja estem començant a introduir dades de Cochabamba! Aquí teniu la prova de que curro a pelíssim!!

Després va tocar anar a fer els típics tràmits de canvi de moneda, fer una volteta per la ciutat i... buscar el missatge que el Lerdo m'havia deixat uns dies abans en algun punt del a ciutat! Lerdo, t'he de dir que "Mission Failed", em va fer molta pena... mira que vaig estar buscant amb les teves grandíssimes indicacions "busca detrás de la estatua (Cristo), arriba de una papelera blanca". Vaig trobar l'estàtua del Cristo... vaig trobar la papera blanca... fins i tot vaig mirar si arriba era sobre la paperera o a la part de sobre de la paperera... però res! Aquí tens la prova!!

Doncs res, com veieu he volgut matar uns quants temes en aquest thread... viatge, curro, missatge al Lerdo... Mai se sap quan tornareu a saber de mi!! Aquesta tarda ja marxo a Totora i a veure si hi ha lloc on mirar el partit per allà perquè la final del mundial si que no me la perdo!!

Us deixo que em vaig a fer una infusioneta de coca que ja toca posar-se a fer feina! Fins aviat!

Benvingut company!!!

Ara mateix deus estar sobre volant l'oceà i et quedarà poc per aterrar a terres bolivianes i seguir fent-la grossa com cada any.



N dir que esperem els teus posts plens de rauxa i xerinol·la,

Apali!!

A currar-la!!

Des de l'habitació de la caseta que ens acull aquests dies podem dir que avui ha estat un dia de feina i burocràcia de veritat. A les 9 del matí enfilàvem cap a la uni on ens esperava el rector de

la Universidad Estatal de Bolivar, el senyor Diómedes. Mentre rebíem les salutacions del rector i la resta d'altes esferes de la uni, imaginàvem a la Sayrol (directora de la nostra escola per qui no ho sàpiga) i la resta de professors tractant-nos com a gent important i se'ns escava el riure.

En poc més de dues hores ens havien omplert l'agenda de les properes dues setmanes; muntar algunes antenes, participar en un cicle de conferències, i fer l'estudi de terreny que hem vingut a fer.

La plaça de la uni, presidida pel gran Bolívar

A la tarda i amb l'estómac ple després d'haver menjat coses típiques de la regió, evidentment acompanyades de la ració d'arròs diària, hem enfilat cap a la sala que ens han habilitat per treballar. Hem de dir que ens estan tractant molt bé. Realment és d'aplaudir el tracte que rebem quan ens desplacem a països com aquests, algo del que molts hauríem d'aprendre.

si es que som uns currelas

Bé, fins aquí. Acaben d'arribar les nostres veïnes infermeres de Palma de Mallorca a fer la cerveceta abans de fer el sopar.

Passeu-ho bé i disfruteu, una abraçada.