Ja tornem a estar com l'any passat: pinxaos en Ecuador

Bona nit a tothom!!!

primer de tot felicitar al company del blog per aquesta carta de presentació tan del buenris. Si avui escric no és per les increïbles històries que tingui per narrar, sinó perquè estic fins a la gorra dels avions;10 horetes bones de Barna a Atlanta, i quan ja semblava que enfilàvem l'última etapa, ens han deixat pinxats a l'avió llest per sortir, i ja portem dues hores ben bones aquí, mirant per la finestra, bevent aigua, problema quan seus a la finestra i al teu costat hi ha dos iaios els que sap greu fer moure cada 20 minuts perquè vas més suelto que una altra cosa. A més a més, ens han deixat una perla com que per fer el trajecte fins a Guayaquil haurem de parar a repostar a Orlando, com qui para a la gasofa a mig viatge, ara baixarem a comprar unes lays campesina i unes birrulis mentre posen gasofa els mestres, pero buenu, com sempre, de trankis.

Abans de despedir-me, presentar-vos als altres dos pacos que estan igual de putejats que jo i que formen part d'aquesta aventura que tot just comencem, l'Iban i el Javi.

Un consell. Si podeu, viatgeu amb un col·lega que tingui alguna lesió i porti croses, us saltareu totes les cues en els controls. Ara, l'haureu de carregar per l'aeroport i es passarà la resta del dia recordant-te que gràcies a ell no has fet cues. Si no l'escoltes, és fantàstic.

Buenu família, ja n'hi ha prou per avui. Us deixaré la última moda en dormir en avions com a regal, mai se sap quan pot ser útil.

Salut i seny!!!

Buenu, buenu, perdoneu que m'allargui quatre línies, però això no ha estat tot. Després de la odissea de viatge, que hem arribat a Guayaquil a les 3 i pico de la matina, quan havíem d'arribar a les 10 i algo, ens hem trobat amb l'agradable sorpresa de que la motxilla de l'Iban està viatjant ella sol pel món.

Hem d'agraïr al pobre Enrique, l'home que ha estat 5 hores esperant-nos a l'aeroport que encara fos allà a aquelles hores intempestives. Per acabar de rematar aquest dia tan complert, hem arribat a l'hotel on en teoria teníem habitació reservada, i ens han deixat pinxaos. Per sort, finalment hem trobat un hotelet petit on anem a dormir 3 horetes, que és el que falta per llevar-nos i començar un nou dia,

bona nit!