martes, 20 de julio de 2010

Dies de relax

Hola Pac@s!!

Després d'uns dies desconnectat del mon cibernetic, vaig a informar una mica de com està anant el tema per Bolívia!

Pel que fa a la feina, el tema està del buenris. Ja hem cartografiat 3 comunitats i hem pujat unes quantes carreteres, ubicacions de pobles petits, camins... aquí teniu el resultat després de que passem per una de les comunitats del projecte, mola eh!


Per aquells que no us creieu que estiguem fent bona feina... entreu a www.openstreetmap.org i busqueu Totora, Mizque o Aiquile per veure com la currem!

Com que hem treballat molt durant aquests dies i aprofitant el cap de setmana, hem decidit fer una mica de turisme per veure una mica del país. Gràcies a l'ajuda del Lerdo i el seu blog vaig convèncer als dos pacos que estan amb mi d'anar a Potosí i al Salar d'Uyuni. Una experiència de puta mare la veritat.

Primer de tot dir que a Potosí ens va nevar... En ple juliol i amb un fred que flipes! Però bueno, la visita a la ciutat va valer molt la pena. Vam entrar a una mina del Cerro Rico on encara hi ha miners treballant en unes condicions molt precàries (encara i segurament durant molts anys també serà així). La imatge dels turistes enfundats en trajes de miners, amb regals pels miners que passen 8 hores picant pedra per 10 € al dia era una mica patètica la veritat. L'aire dins la mina era horrible... amb olor a dinamita, sofre... vam estar poc més de dues hores i ja tenia els pulmons rebentats, no vull imaginar com tenien els pulmons els miners després de 10 anys. A més la temperatura variaba des dels 5 ºC (hi havia estalactites) fins a gairebé els 40 ºC... suposo que us feu una mica a la idea de lo dur que deu ser treballar allà... i això en ple segle XXI! Aquí teniu unes imatges.


Doncs bé, després de la visita a Potosí i la nevada pertinent vam decidir anar al Salar d'Uyuni. Bus infernal... assegut al passadís per overbooking... per una carretera de pedres... però unes vistes espectaculars. Envoltats de terres desèrtiques amb petits "oasis" on les llames pasturaven lliurement. La veritat és que les fotos, tot i fetes des del bus en marxa, són increïbles!



Uyuni ens va rebre amb una ventada d'escàndol i una tempesta de sorra... Per fer-ho més èpic, vam veure que el poble no tenia llum portaven 6 dies sense electricitat a tot el poble... ni calefacció, ni aigua calenta... i la temperatura a la nit rondava els 15 ºC sota zero!! Sort que anava ben equipat, amb un bon gorro de llana de llama i mil capes de roba. Al dia següent vam fer el tour al Salar acompanyats de 4 franceses, molt divertit! El Salar és acollonant, tot és blanc fins on t'arriba la vista, és com estar al pol nord!

Després d'una bona estona sense veure res més que blanc, vam arribar a una illa plena de cactus, un d'ells de més de 12 metres i 1200 anys!! Tornant de la illa, parada per fer les 4 típiques fotos jugant amb la perspectiva del lloc i fer unes rises amb les gabatxes. Una visita que no es pot perdre ningú que visiti Bolívia!



Bueno, tot i que sembli que això han sigut molts dies, només han sigut de divendres a diumenge! No rajeu ara de que marxo fora a veure coses i no a currar! jejeje. Els findes són sagrats a Espanya i a qualsevol lloc del món!

Vinga, deunidó quin post al final... una bona xapa! Però així ja veieu que estic viu i que la cosa per aquí va sobre rodes!

4 comentarios:

  1. Bueno Jevi, me alegro mucho de que hayan servido de algo mis consejos!!

    Increíble lo de las minas... todo lo que cuentas, y además a 4300 metros de altura, increíble y lamentablemente cierto.

    Y Uyuni pese al frío infernal de la noche era increíble, la verdad.

    Los buses... madre mía, yo el peor que hice fue de Sucre a Sta Cruz... 16 horas de piedras en un bus horrible!! Nada que ver con los buses peruanos, que hoy he hecho otras 16 horas y estoy como una rosa, jeje.

    Por cierto, felicidades por conseguir hacer todo en un solo finde!

    Buen post, a seguir así.

    Un beso, Lerdo

    ResponderEliminar
  2. volem una foto d'en ritus d'aquest any, que l'any passat vam haver de patir les conseqüències de que portessis aquella maravella,

    enorme el teu finde, m'alegro!!

    apa paco!!!

    ResponderEliminar
  3. Ei pacos!!
    Em sap greu no escriure, encara que us llegeixo a diari. Mentrestant vosaltres esteu modernitzant i adaptar els països del sud a les noves tecnologies, jo m'estic morint de fàstic al poble. Si si, com ho sentiu, a ple segle XXI el meu poble gaudeix d'una internet de banda amplíssima de 500K, que per carregar el correu tardo el mateix que anar al bar a fer una birra.

    Ja veig que us va de puta mare. Aquí no gaudim d'aquestes temperatures tan extremadament negatives i podem disfrutar de la piscina. Avui, el temps ens ha jugat una mala passada i em passat de la calor extrema al fred i pluja (acompanyada de pedra) d'un moment a l'altre.

    Vinga pacos, sort!!

    ResponderEliminar
  4. Gràcies pels comments!

    Lerdo: Lo único que me faltó hacer por falta de tiempo fue visitar el cementerio de trenes... pero por el resto estoy muy contento de la optimización de tiempo... próximo destino, La Paz!

    Barrulas: El nou ritus surt a la foto dels cactus! És el tipic gorro de Perú, bolivia... molt del buenris (però conservo el ritus original!). Per cert, per fi he sortit de festa per Cochabamba! Vaig sortir amb una americana, una boliviana i un colombià... com diu la núria, podria ser l'inici d'un mal acudit, jejeje.

    Llopas: Gracies per postejar i anar entrant! No sabia jo que a africa també pedregava ;-). Gaudeix de la piscina putilla ja que aquí estem pelats de fred! Salut!

    ResponderEliminar