Acabant la feina!

Feia dies que el blog estava inactiu... des que l'altre paco ha acabat el seu projecte i està voltant per Colombia que hem perdut a un colaborador, espero que sigui momentani i ens expliqui les seves històries per les amèriques, que les trobem a faltar!

Jo volia explicar-vos com han sigut els meus últims 5 dies! De la única cosa que em puc queixar és d'estar a més de 9500 km. de la millor festa del món, però bueno la gent de Totora va fer que em pogués sentir gairebé com a casa amb les traques que van liar per la nit. Començo pel principi!

El divendres vam arribar a Totora per preparar les jornades de formació de campesinos i Cholitas (dona rural boiviana) per a que puguin recollir dades dels camins inaccessibles per nosaltres i així recolir-les en dues setmanes i editar-les. Les jornades van ser genial, van durar tot el cap de setmana i, tot i que al principi les cholitas eren una mica tímides es van acabar engrescant i reien mot (no se si de mi o amb mi... perquè feien bromes en Quechua impossible d'entendre!).

Ajudant a les cholitas a fer uns croquis de la regió

Després de fer la primera jornada introductòria, vam decidir fer una K'oa. Un ritual Quechua per demanar-li a pa Pacha Mama (Madre Tierra) éxit en el projecte ifelicitat i salut per la gent que hi treballem. Va ser una experiència increible i pràcticament impossible de viure com a turista. La gent ens va obrir les portes per ensenar-nos els seus costums i això va ser olt emotiu. La Koa consisteix en fer una foguera i cremar una sèrie d'ofrenes a la Pacha Mama mentre la gent va mascant coca, bebent chicha, singani i... alcohol potable de 96º!! De chicha vam comprar 4 "baldes" (de 10 litres cadascún aprox.) així que és facil pensar que a algun dels espanyos li va passar factura l'endemà i va patir el mal més comú de l'europeu a Sud-amèrica... el grifete rectal (Irris, jo no vaig ser l'afortunat, aquest any tinc estòmac de ferro! jejeje).

A Bolívia, la coca és bàsica per a qualsevol celebració! (NOTA: Coca is not cocaine!)

En plena K'oa aprenent els costums de la terra!

Després d'assegurar l'èxit del projecte vam anar a menjar alguna cosa perquè tanta coca i líquid no era bo pels europeus... després vam fer una caminada pel poble quan de sobte vam començar a sentir una música llunyana... Els espanyols vam decidir para orella i fer camí cap a la música (no podiem fer menys!) i quan vam arribar, estava tot el poble a una casa de festa a muerte! Ballant, bebent chicha, "jugant" a estirar un cabrit sense cap (les tradicions són les tradicions...). En fi, ens vam acabar apuntant!

Una festa sense beguda ni confeti no es una festa!!

Com que l'endemà tocava treballar, els espanyols ens vam retirar d'hora... al dia següent, evidentment, teniem a tots els "alumnes" de ressaca. Com que un encara és alumne els entén perfectament així que em vaig armar de paciencia i vaig fer una "classe" light" de GPS al meu grup. Les cholitas no paraven de riure de mi, potser la barba, potser la manera de parlar... no ho se, però jo reia amb elles, va ser enorme!

En plena classe amb els GPS

Amb tot el grup després de currar tot el matí, foto cara al so per acabar de matar als més ressacosos, XD!

Després de currar dur durant els dos dies i amb la satisfacció de la feina ben feta, vam anar a visitar unes runes Incas prop de Totora. Com és normal, ens vam perdre i arribar no va ser fàcil, però vosaltres tindreu sort perquè ja hem pujat el camí per arribar-hi a openstreetmap! Les runes eren molt currades, com no he estat al Machu Pichu i no tenia amb què comparar jo les vaig trobar del buenris.

Amb la Claudia enmig de les runes Incas

Un cop vist això vam decidir tornar a Cochabamba, però la Claudia (el nostre contacte a Bolivia) ens va dir d'anar a Villa Tunari, situada al Chapare (al tròpic). La vegetació va canviar radicalment i el clima per fi ens va permetre anar en màniga curta! Allà vam fer un dia intensiu de visita de parcs naturals. El parque Machia (amb monos, aus i una cascada) i el parque Carrasco (amb aus nocturnes, rats-penats, plantacions de coca i algun altre rèptil...). Va ser molt interessant conèixer una part completament dieferent del país a les que havíem visitat.

Plantacions de coca al Parque Carrasco

Monos despollant-se al parque Machia

Rat-penat a un metre de nosaltes!

Per últim, vull relatar la meva historia d'amor a Bolívia... eren massa dies ja trobant a faltar caricies... carinyets i amor... i al final he caigut. Tot va començar amb unes mirades a una senyoreta que passejava al seu fill... potser estava casada, no ho sé, li vaig preguntar però no la vaig entendre. A mi m'era igual, només podia mirar-la als ulls i tot es va paralitzar... l'espai-temps es va aturar... tot i així em vaig fer el dur i vaig marxar, el nostre amor era impossible, jo pensava. Però tots sabem que l'amor és la força més gran que existeix, així que al final s'em va acostar i es va recolzar al meu entrecuix... impossible contenir-se... Aquí teniu el reportatge fotogràfic, no apte per a gent sensible...

Primeres mirades...

Els buitres no van trigar en arribar...

Li vaig dir que marxés... lo nostre era impossible...

M'intentava posar gelós...

Finalment no es va poder negar el que era evident... ara som una gran família

Bé, ja veieu que les coses per aquí van molt bé, així que només falta encarar la última setmana amb força, acabar d'enllestir la feina que falta i en res torno cap a casa. Demà marxem a La Paz a fer uns tràmits del projecte amb unes institucions i suposo que ens agafarem algun dia per nosaltres, ja us explicaré!

PD: Barrulas, dona senyals de vida!