Buenos Aires i el petit Sancu!

Despres d'uns dies sense escriure reprendrem el fil...

Una nit vaig necessitar a la ciutat perque el meu cervell recordes que tenia una bona amiga del poble per aqui (les barrulinhes no entenen de fronteres). Aixi que despres de dormir al barri de San Telmo el primer dia, en una d'aquelles (poques) nits que surto a fer uns whiskis sol, vaig anar a petar a casa la Vera. Que bueno que vinistes!! Ha estat una sort enorme trobar-nos, i rapid et dones compte que agraeixes deixar de banda converses com:



Barru: Estoy viajando porque estaba estudiando en Brasil, bla bla bla

Aleatorio: i que estudiaste?

B: Telecos, ingeniería

A: Ole que bien

B: Bueno, digamos que no me ha emocionado mucho la verdad, aunque mi vida ahi ha sido increible y no la cambiaria por nada, lo que es la carrera bastante poco. Ya veremos...

i tenir una conversa com deu mana:

Barru: Iepala, que passa, com estem?? que tal per aqui?

Vera: de puta mare tiu, i que tal tu? quant de temps sense veure'ns, anem a fer unes birres i xarrem

B: I que saps dels de Sancu? el Bulives, l'Armand, el Kaka, el Mamapoyas, bla bla

A: Quines ganes de veure aquella gent tiu

B: ya veus...

Pues ja nomes per aixo ha valgut la pena arribar a aquesta ciutat. Una ciutat enorme, plena d'asfalt i avingudes, on no queda ni un local on posar una botiga, un bar, un restaurant, un teatre, un cinema o un local de tango. Plena de gent, d'argentins d'origen italia i espanyol, de jueus, d'europeus, bolivians i peruans. Vaja, una ciutat on es pot trobar de tot, excepte pau i tranquil·litat. Si bé és cert, que també es plena de parcs i arees verdes on poder donar un passeig, trobar un concert espontani, o qualsevol forma d'art que et puguis imaginar.

La famosa Bombonera

Els 8 o 9 dies que fa que estic per aqui han donat per molt, entre d'altres coses, per assistir a un parell d'events culturals en els que la Vera hi estava involucrada. Realment mai he estat d'anar al teatre i aquestes coses, segurament per mandra i falta d'iniciativa en aquest aspecte, aixi que anar per ser l'amic de ha estat una excusa fantastica. Diumenge passat era una petita obra en un petit teatre alternatiu, cosa molt comu també aqui.



Pero la traca va venir fa uns dies. Es celebrava el Exhivisionismo, una trobada on veure curts documentals i escoltar bona musica en directe, i tota la nit va sortir rodona. Vaig començar com a machaca de fotografia, pero la falta de costum en fer servir camares pepino d'aquestes va fer que deixes a un altre artista en el lloc, tot i que m'ho vaig passar de puta mare. Després, com si del meu primer any a Telecogresca es tractés, em va tocar estar a porta, saludant, entregant el programa i cobrant l'entrada. Del buenris...

Per sort, vaig poder ser present durant l'ultim tram, que va ser de traca i mocador. Primer de tot, un documental que sugereixo que mireu, son tan sols 18 minuts de veritats com temples. Aqui us el deixo: (potser mola mes si el mireu abans de continuar)

http://video.cannabisymas.com/videos/807/despenalizacion-documental-sin-censura-de-la-argentina

Per qui no ho sapigui, a la majoria de paisos d'America del Sud, tenir o consumir marihuana es causa penal. Aixo vol dir que avui en dia hi ha persones a presó, compartint garjola amb violadors, assassins, etc, simplement per fumar-se un porret, per fumar una planta,... ja em diras. Obviament, tot aixo es liderat per les dues pitjors races que existeixen per aqui, politics i policies. De fet, entre lo viscut al Brasil i durant aquests dies, podria escriure linies i linies sobre l'assunto, pero ho deixem per mes endavant o per parlar-ne entre cervecetes.

Pero per si la nit no havia estat rodona, l'ultim concert va ser de llagrimeta. Un noi, amb veu i guitarra, i una noia, amb una veu impressionant, a l'escenari a cantar musiques d'America Llatina. Una bossa, una cubana, una argentina tradicional, una mexicana, senzillament impressionant. Alla estava jo, sentat, emocionat, rient d'alegria i perplexitat, viatjant, maravellat. Buscaré per Internet a veure si us els puc ensenyar, perque valen realment la pena.

Doncs aixo es tot familia. Aqui segueixo, vivint a Buenos Aires como uno mas, amb el meu somriure d'orella a orella. Aquesta setmana tinc pensat postejar algun cop mes pues tinc moltes moltes coses a compartir, i algunes d'elles son idees de les que vui que formeu part, porque sin vosotros no soy nada!!!

Obviament, em despedeixo amb un clàssic...